Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/338

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
324
Tirant

argue fon fet tan preſt que eſcaſſament fon partit lo balaner que fon peguat al coſtat de la nau, e ab les grans flames de foch que portaua preſtament ſe pres lo foch en la nau ab tan gran furia que res en lo mon no baſtara apaguarlo. Lauors molts de la nau no penſaren altra coſa ſino de fogir ab les barques, altres ſe lançauen en la mar per paſſar en les altres naus, per be que no pogueren eſcuſar que molts ni moriren cremats per no hauer temps de poder exir, e a molts que lo foch aconſegui dormint. Los qui fehien la guayta alt en lo caſtell, anaren preſtament a dir al Meſtre com gran foch hauia en les naus dels genoueſos. Lo Meſtre ſe leua e puja alt en una torre e com veu lo gran foch dix: Per mon Deu, yo pens que aço haura fet Tirant, car ell me dix a nit que volia aſſajar ſi poria fer una poca de luminaria entre les naus dels genoueſos. Com fon de dia Tirant pres tres milia ducats e donals al mariner, e una roba de ſeda forrada de marts e un gipo de brocat: lo mariner lin feu infinides gracies e reſta molt content. Com lo Solda veu la nau cremada dix: Quins homens del diable ſon aqueſts que no temen los perills de la mort, que a veles plenes ſon entrats per mig de tantes naus quey hauia en lo port e han ſocorregut la ciutat, e puix han començat a cremar la nau del Capita, ſis faran totes les altres, car no poden ſaber los mariners com pot eſſer ſtat aço: coſa de gran admiracio es que negu nou pugua ſaber. Com la