presenciar la mort inevitable de una persona benvolguda.
Tot era quietut, no mes ressonavan los acompassats cops dels destralers. Las estellas rebotian lluny, la soca cruxia; á la fi, á forsa de suor y travall, l' arbre comensá á donar ab son balandreig senyal de perdre son plom natural, abalantsantse cap allí hont era Sant Martí.
Llavors pararen las destraladas y un dels gentils doná una forta empenta al tronch ja consentit.
L' arbre bambolejá, cruixí y ab gran estrépit cayguè; mes ¡cas estrany! á la senyal de la creu ab que lo va rebre lo virtuòs prelat, l' arbre cambiant de jayent, aná á caure ab gran terratrémol en direcciò oposada á la que per lley natural seguir devia.
Los gentils llavors se agenollaren als peus del Sant y demanantli perdò seguiren la lley de Deu.
Pàgina:Tradicions religiosas de Catalunya (1877).djvu/153
Aquesta pàgina ha estat validada.