Vés al contingut

Pàgina:Un polític desgraciat (1911).djvu/21

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

  (Una veu, desde fora) . Don Pablo; hay un telegrama para Vd.
  (Saltant precipitadament del llit y ab gran alegria) Un telegrama? Vengo, vengo (obra la porta y recull el despatx telegráfic. Adelantantse).
  (Esperantsat). Que diantre será que no hagi obtingut una majoría aclaparadora.
  (Ab impaciencia). Veiam, veiam!
  (Sosprés y ab tristesa, si be, quelcóm exitat).
  Deu del Cel! Aixó no pot ser de cap manera! No, no es possible!... peró ho diu... desgraciadament no m'enganyo!..
  (Llegint pausadament). «Triunfado Borbollones 5643 votos mayoría. Celebraremos mejora. — Comisión Electoral».
  (Resignadament). Cinc mil... sis cents... quaranta... tres vots... (indignat) y aixó que'l ministre'm digué que tenia la victoria assegurada!
  L'última esperansa! (ab gran defalliment). Are si que ho puc ben dir... «Soc home á l'aigua!».
  Pobre senyora Roseta; ella que's refiava de l'acta perqué li pagués els set mesos de dispesa!

(Al públic):


    Ni diputat... quanta pega!
    Aixó sols me passa á mi.
    Está vist: fassi'l que fassi
    Es aquest el meu destí.
    Un favor sols els demano
    Esperant veurem atés.
    Y es que'm paguint tots els deutes