Vés al contingut

Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/498

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
54
viatjes per áfrica y assia

vaig trobar alguns amichs que havian sortit de la ciutat á rebrem. A duas terceras parts del camí vaig veure á Seid Omar, Nekib l' Ascharaf ó gefe dels scherifs, primer personatje del Caire, acompanyat d' altres magnats y doctors de la ciutat, ab un séquit de vint mameluchs á caball, altres tants arnautes d' infantería, criats y árabes armats. Nos abrassarem ab lo major afecte, y després me presentá un hermós caball ensellat. Descansarem á la ombra d' un arbre molt espés, y després de pendre café, me portá á visitar una hermita, situada al costat del paratje hont nos trobavam. Montarem tot seguit, y plegats emprenguerem lo camí del Caire, acompanyats de Muley Selema, germá del emperador del Marroch, lo qual també havia sortit á rebrem.
Durant la marxa, los mameluchs y árabes de caball feren cossos y bombats simulats, cremant molta pólvora en senyal d' alegría; y fins lo mateix Seid Omar, aquell respectable vell, tingué la bondat de correr un Djerid, llensant crits d' alegría pera celebrar lo felis regrés de Seid Ali Bey.
Entrarem en la ciutat per la porta Beb lo Fatah; lo qual es de felís auguri al tornar de la Meca. Seid Omar me passejá com en triumfo per las plassas y carrers principals, en mitj de la gentada que anava aumentant á cada pas.
Arribarem per fi á sa casa, hont nos esperava un sumptuós banquet, acabat lo qual tots los grans m' acompanyaren á mon allotjament. Seid Omar m' enviá un bonich caball, millor encare que 'l que 'm regalá á ma arribada.
Aixís fou com termina aquella festa y mon viatje á la Meca: ¡Alabat y glorificat sia Deu!