Vés al contingut

Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/90

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
86
viatjes per áfrica y assia

lli, excelents tapissos, que trobo superiors als de Turquía per la suavitat encare que sian inferiors en quant al dibuix, pisa de baixa classe, armas, objectes de baster y utensilis de coure. Hi ha molts argenters, més com l' emplear or y plata en los vestits se té per pecat, y per altra part lo gobern es tan despótich, cadascú tem manifestar massa luxo, resultant d' aquí que las industrias no tenen estímul, y que quedin infinitament inferiors á las d' Europa, excepte la preparació dels cuyros, los tapissos y haiks que fan tan fins y trasparents com una glassa. També travallan bastant be la cera y las armas y 'ls basters no ho fan malament.
Los aliments de Fez son sans y saborosos. L' alcuscus forma la base general del aliment del poble. Se menja també molta carn, pero molt pocas llegums y verdura. En aquella prefereixen lo greix, que menjan ab delit, bebent al mateix temps grans gots d' aygua, lo qual es causa d' algunas malaltías; peró com lo clima es sá, s' hi gosa en general de bona salut.
Lo país dona abundant cullita d' una planta narcótica anomenada kiff. Es planta de primavera, y per aixó no la vaig poder veure sino molt seca y casi feta á pols. Pera usarla la posan sensera en un pot de terra ab molta mantega, y la fan bullir al foch per l' espay de dotze horas. Se filtra després la mantega y serveix pera adobar las viandas, ó tirarne als dolsos; també 's pren en forma de píndolas. Sa virtut es tan enérgica, que prenguis com se vulga, ha de produhir son efecte: hi ha també qui fuma com tabaco las fullas de dita planta. Me digueren que son efecte no es emborratxar, sino únicament fer desvariejar la imaginació ab ideas agradables. Confesso que no 'm vingué la tentació de probarho.
Com vaig viure á Fez durant l' hivern, no vaig veure més que una que altre fruyta, excepte taronjas y algunas llimonas dolsas. Las diferentas classes de dátils venen totas de part del sur, ó de Tafilet. La carn de moltó es millor que la de bou. Las gallinas abundan en los mercats en termes que una dotzena, sols costa quatre ó cinch franchs. Lo mateix costan vint lliuras de carn. Lo pá que venen los forners es molt bó, mes casi tots los habitants pastan á casa. Se veuhen per los carrers xicots encarregats de portar al forn una post ab quatre ó sis