Vés al contingut

Poesías (Camps i Fabrés)/Los tres suspirs de l'arpa

De Viquitexts
Aquest text tracta sobre versió editada el 1894. Per a altres versions, vegeu Jochs Florals de Barcelona en 1861/Los tres suspirs de l'arpa.
LOS TRES SUSPIRS DE L'ARPA
Antoni Camps Fabrés
BALADA
(Premiada AB la Flor Natural En Los Jochs Florals DE 1861)

En la tomba hi ha una reyna,

rich mantell té per mortalla,

un ceptre d'or en la ma.

y sobre son pit un'arpa.

   Fills de la reyna, ploráu,

   ploráu de dol y anyoransa.


Sols tres cordas l'arpa té,

dolsas, vibrants, delicadas,

com te tres cordas lo cor,

la Fe, l'Amor,y la Patria.

   Fills de la reyna, ploráu,

   ploráu de dol y anyoransa.


Era lo goig de la reyna,

y en sas mans talment parlava;

y al seu ressó s'adormian

los seus fills en sa falda.

   Fills de la reyna, ploráu,

   ploráu de dol y anyoransa.


Si entonava cants  de guerra,

tremían los monts i planas;

si treya sospirs d'amor,

la ninas d'amor penavan.

   Fills de la reyna, ploráu,

   ploráu de dol y anyoransa.


Mes,¿qué té l'hermosa reyna?

¿per qué la seva arpa calla?

¿qué s'han fet los lays d'amor?

¿qué s'han fet, ay, las baladas?

   Fills de la reyna, ploráu,

   ploráu de dol y anyoransa.


Era tendra i carinyosa,

y l'ha encisada un monarca;

ab sentidas amoretas

al mitj del cor l'ha fletxada.

   Fills de la reyna, ploráu,

   ploráu de dol y anyoransa.


- Junts seurém en un sol trono,

juntarem nostras armas;

en un quartel lo lleó,

en l'altre quartel las barras.-

   Fills de la reyna, ploráu,

   ploráu de dol y anyoransa.


Mes la reyna té enemichs,

que en la cort tenen privanasa,

vils corchs, que sempre rosegan,

de ferinosa fiblada.

   Fills de la reyna, ploráu,

   ploráu de dol y anyoransa.


Lo monarca se'ls escolta...

prest de la reyna 's recata;

passa d'amor á desdeny,...

del desdeny al odi passa.

   Fills de la reyna, ploráu,

   ploráu de dol y anyoransa.


Ja no l'aclaman senyora;

la senyora n'es esclava:

perque llansa ays de dolor,

la llengua li han arrancada.

   Fills de la reyna, ploráu,

   ploráu de dol y anyoransa.


-Ja ha finat,ja,l'extrangera;

ja ha finat, ja, la bastarda;

enterráula ab son mantell,

ab arpa y ceptre enterráula.-

   Fills de la reyna, ploráu,

   ploráu de dol y anyoransa.


Ay mare! no ets morta, no;

encara ton foch m'abrasa;

no ets morta,no, mare meva...

los teus fills viuhen encara.

   Fills de la reyna, ploráu,

   ploráu de dol y anyoransa.


Rodejan la seva tomba;

un llorer al peu hi plantan,

sols ab llágrimas lo regan,    

   Fills de la reyna, ploráu,

   ploráu de dol y anyoransa.


. . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . .

   . . . . . . . . . . . . .

   . . . . . . . . . . . . .

Y feya llarch temps que muts

vetllaven la tomba santa,

quan l'arpa dona un gemech...

quan l'arpa s'ha despertada.

   Nostra mare ressucita:

   fills de la reyna, ¡esperansa!


Al despertar, tres sospirs

trau del fons de sas entranyas;

i á cada sospir del cor

sona una corda de l'arpa.

   Fills de la reyna, 'silenci!

   nostra mare es la que parla.


La de la Fe diu : ¡alémtam!

la de l'Amor:¡espós ámam!

la de la Patria, vibrant

ab tendra só, crida:¡álsam!

    ¡Aixeca, espós, a la reyna!

    ¡fills de la reyna, aixacáula!

    si ha perdut son ceptre, al menys

    per consol deixáuli l'arpa.



CAMPS FABRÉS - POESÍAS -

MANRESA: ESTABLIMENT TIPOGRAFIC DE SANT JOSEPH

Carrer de Picas , número 8 . 1894