A Catalunya
De Viquitexts
Com la hermosa donsella que en los brassos
Descansa del que amor tant sols li diu,
Y enamorada entre sos estrets llassos
Tal volta esclava y humillada viu.
Aixís jo t' miro, cara patria mia,
Donar hasta ta sanch, pagá' ab amor
A aquell enemich teu que en menguat dia
Tos brassos oprimi ab cadenas d' or.
Aixís romputs contemplo tos pendons
Que de la Grecia acariciá lo vent,
Y en compte de tos nobles escuadrons
Veig entre ferros revolcar ta gent.
Un dia vostres fills, Reina afligida,
Un sceptre vos donáren y sa sanch,
Y vostra escuadra ab triunfos ennoblida
Un trono imperial tirá en lo fanch.
¡Vida Deu! que no arriba la memoria
A comprénder, Senyora, ahont aná
Aquell valor que tants dias de gloria,
Tantas nacions y sceptres vos doná.
Al impuls de ta escuadra poderosa
Hont la rica bandera tremolaba
Cuant corria la mar victoriosa
Y la mar ab sos brams la saludaba.
Vegi á tos fills per una terra estranya
Plantar llaurers per coronar ton front,
Y borrar la memoria de una bassanya
Ab nous triunfos que admirá lo mon.
Mallorca te dirá lo que poguéren,
Aténas son valor te contará,
Si preguntas á Italia si vencéren,
Sa historia sens parlar t' ensenyará
. . . . . . . . . . . . . . .
¡Catalunya! ab sens igual cruesa
Lo fat cruel tas palmas d' or trencá,
Pero deixa que canti ta grandesa;
Deixa, deixa que plori de tristesa,
Que mon cor es lo cor de un catalá.
Vilanova y Geltrú; Maitg de 1848.
JOSEP PERS Y RICART
[edita] Fonts
- Bosquejo histórico de la Lengua y Literatura Catalana, desde sus orígenes hasta nuestros días. Magin Pers y Ramona. Barcelona. 1850, pàgs. 106-107.