Alexíada/Prefaci del traductor
La llarga i rica tradició de traduccions dels clàssics grecs i llatins de la literatura catalana contrasta amb les llacunes en la traducció d'obres cabdals de la literatura medieval. És particularment sorprenent que molts textos del mal anomenat Imperi Bizantí, que no era altra cosa que la fase medieval de l'Imperi Romà d'August, Trajà i Constantí el Gran, encara no es puguin consultar en la nostra llengua.
L'Imperi Romà va ser l'escenari d'un dels episodis més coneguts de la nostra història militar: la campanya oriental dels almogàvers i la posterior Venjança Catalana. És, doncs, gairebé inconcebible que no hi hagi cap traducció al català dels relats de Paquimeres i Gregoràs, essencials per comprendre la perspectiva de l'altra part. El panorama és igual de desolador pel que fa a altres historiadors destacats, com ara Procopi, Escilitzes, Zonaràs, Coniata o l'emperador Joan VI Cantacuzè, que havia tingut una guàrdia catalana durant el seu regnat.
La mateixa autora de l'Alexíada, Anna Comnena, era bestia d'Eudòxia Comnena, àvia materna de Jaume el Conqueridor, fet que il·lustra els nombrosos vincles econòmics, polítics, culturals i personals entre catalans i romans d'Orient. Així doncs, la seva obra, segurament el text més famós de la historiografia romana d'Orient, em va semblar l'opció més lògica per començar a omplir aquest buit. El resultat és aquest document que teniu entre les mans.
- […] […] […]
Així com l'autora escriu en un grec àtic molt arcaic, fins i tot artificiós, en la traducció he optat per un estil més natural —sense desviar-me del registre formal de l'original— i he procurat evitar anacronismes toponímics que desentonin massa de l'entorn medieval de l'Alexíada. Per altra banda, l'anhel d'uniformitat en les adaptacions dels noms grecs no m'ha impedit mostrar una certa flexibilitat en casos particulars. A tall d'exemple, encara que, en general, he seguit les recomanacions de l'IEC «d'escriure -es en les terminacions dels noms […] que tenen -as en llurs formes gregues i llatines», sí que he conservat la terminació -as en noms com Ducas, vista la nul·la tradició de les alternatives.
Les notes a peu de pàgina es limiten a proporcionar elements de context, sense atabalar el lector amb anècdotes que no venen al cas. Dit això, un bon grapat de notes enllacen amb la Viquipèdia en català per a qui vulgui estirar el fil d'algun esdeveniment o alguna biografia.
Finalment, aquesta mena de traduccions sovint venen amb un estudi que situa els textos en el seu marc històric. En consonància amb l'esperit de coneixement lliure de Viquitexts, he decidit que aquest estudi prengui la forma d'un article de qualitat a la Viquipèdia.