Als desmays que patia una donsella nomenada Lucresia Sagristana
De Viquitexts
| <<< Á la propietat del bram dels asas, comparantlo ab altres brams |
| Als desmays que patia una donsella nomenada Lucresia Sagristana |
| >>> Refereix la malicia de un villano que en ocasió de un gran temporal estan ausent de la rectoria lo autor, digué: que las nuvoladas eixian de la sotana del rector |
SONETO VII.
Als desmays que patia una donsella nomenada Lucresia Sagristana.
Eixos desmays, que ab desigual cruesa
Executan, Lucrecia soberana,
La gracia de eixa cara mes que humana,
Que al cor recull gran part de sa riquesa.
Alguasils son de amor, que á eixa bellesa,
Mil pensions no pagadas li demana;
Que no repara en veureu's Sagristana,
Qui á la deitat mes sacra tingué presa.
No os queixeu del amor, que per vos mira
Mentres lo vil y odios nom de deutora
En subjecte tan rich ti desagrada.
Guardeu de incorrer en sa interna ira,
Advertiu que os desitja acrehedora,
Imagineu que os vol descarregada.
