Aplech de versos - Al gran poeta català Mossèn Jacinto Verdaguer
| Sou al capítol «Al gran poeta català Mossèn Jacinto Verdaguer» | |||||
| Aplech de versos | |||||
|
A la padrina | A l'Aplech Catalanista | 
| ||
Mossen Jacinto Verdaguer
¿Qui ho diu qu'és mort el geni?
¿Qui ho diu que'l mellor astre
del cel de Catalunya
s'acaba d'apagar?
Es viu, ben viu encara;
per tot ha deixat rastre.
Jo l'endevino, el sento
y arreu el veig brillar.
Les gegantines cimes
de nostra Catalunya
les gestes de sos heroes
tot temps repetiràn;
encar sembla que Guifre
del Canigó s'allunya,
qu'al cim de Sant Geroni
hi ha l'ombra del rey Gran.
La mar ab son murmuri
ens parla dels navilis
ab que Colom volava
pel mar engolidor;
la mistica capella,
de càntichs y d'idilis;
l'estany, palau de fades,
de somnis y d'amor.
Y'l bell concert qu'aixequen
el mar y la montanya,
el temple y la capella,
la vall y la ciutat,
serveix pel gran poeta
de colossal peanya
ont s'hi engrandeix l'efigie
del geni sublimat.
Es ell qui signa als homes
la fi d'aquest desterro
y d u a Catalunya
que serà gran ab Deu;
es ell qui s'ageganta,
més fort que Taliaferro,
més cast que Rosalia,
més gay que Flordeneu.