Aplech de versos - La meva feixa

Sou al capítol «La meva feixa»
		Aplech de versos
	Dret al cim		Aubada sinistra

La meva feixa

Un escalonat de feixes,
qu'és bonich al bes del sol!
Unes feixes xiques, xiques,
plenes d'esplendents verdors
tot l'any gerdes y ufanoses
y rialleres de tons.
Jo'n voldria tenir una
y cuydarla jo tot sol:
la més petita de totes,
la del darrer esglahó.
Hi faria monjeteres
qui s'enfilessen bentost,
carbaceres qui ajacessen
son ample fullam blavós
y blat qui adrecés sa tija
y un escampall de fajol;
cada cosa arrenglerada,
ben distint cada color.
Després plantaria un arbre
pera posarmhi a redós;

un arbre de soca baixa
y de forces branquillons,
tots inclinats cap a terra
pera abastâ'l fruyt mellor.
Y hi vindria la brivalla
de tots aquells encontorns
a disputâ a l'aucellada
el més plè y més savorós.