Cansó del Poeta

Diu que era blanca y rossa
de Montserrat la Flor;
blanca com una gebre,
rossa com un fil d'or:
La vida mia,
rossa com un fil d'or,
la mia Amor.

Dels Angels es la Reyna,
germana de las flors,
un Dèu la pren per Filla,
per Mare 'l pecador:
La vida mia,
per Mare'l pecador
la mia Amor.

Estrellas la coronan
d'una alba de claror,
la lluna la ha calsada,
la ha vestideta 'l sol:
La vida mia,
hi ha vestideta 'l sol,
la mia Amor.

Si n'era blanca, blanca
com neu de Canigó;
mes s'es tornat morena
guardant anyells pel bosch:
La vida mia,
guardant anyells pel bosch,
la mia Amor.

Pastor moreneta,
Vos, que 'ls peixeu las flors,
ab los anyells y ovellas
guardaume á mí y tot:
La vida mia,
guardaume á mí y tot
la mia Amor.

A vostres peus trencada
vos deixo ma arpa d'or;
si al cel m'en dau una altra mon cant será mes dols:
La vida mia,
mon cant será mes dols
la mia Amor.