Declarasio amorosa de Tófol el chufero á Manela la catalana
De Viquitexts
- Ple d' agobios y curruixes
y picors per tot lo cos
mes perdut que un home gros
qu' es veu en fanc á les cuixes;
- Tremolantme els canellons
com qui fuig de tres llobades,
y ensenentme á flamerades
desde el tos hasta talons;
- Plorant y rient de por,
dols com pera confitada
de tanta safanoriada
que m' está pegant lo cor,
- Preng la ploma, qu' es molt mala,
sols pera obrirte el meu pit,
mes c' abans de micha nit
rebente com la sigala.
- Yo ya no' m puc aguantar;
estic com toñina en prensa;
asó se fa y no se pensa;
tire la manta á rodar.
- Si lo que pase pasáres,
sabries lo qu' es patir;
yo no t' ho volguera dir;
volguera que t' ho pensáres:
-
- L' amor está
- L' amor está
- fentme per tú,
- cácara-ca,
- cúcuru-cu.
- Em rust com sardina al foc,
y m' achopixc com un poll,
per que ficát en lo toll
m' ofegue sense fer gloc.
- Bon ánimo pues, y avant;
vaig á dirte lo que sent,
mes que t' entre per ponent,
y arremate per llevant.
- Manela, desde que 't viu
tan pita com un chorlit,
barruntí qu' en lo meu pit
anabes á fer lo niu.
-
- Oí por fin
- Oí por fin
- la teua veu,
- y el cór me feu
- tilin-tilin.
- Pasant y aixi de rebot
yo te dijo, á Dios, lusero;
que al mirar eixe salero,
de gust m' agarrá changlot.
- Entonses com qui no hu nóta
em tirares una ulla
que espatarrát em deixá
con si fora una granota.
- Entre 'angustias y dirvelos
à mi mateix em diguí,
¿ qu' es lo que pasa por mí,
altos y devinos cielos?
- ¿M' entrá per alguna part
lo que así en lo cor em bull?
Eixa noya m' ha pres d' ull,
ó es qu' enchisa per mal' art.
- ¿M' ha mosegado culebra?
¿Que tinc, reina soberana?
Asó es tífol ó cuartans
per que yo m' ensenc en febra.
- Ya estic obrint el forat
per non veig la meua pena,
estes picors á la esquena
es qu' estic enamorat.
-
- L' amor a mi
- L' amor a mi
- va fentme el bu,
- tititi-ti,
- tuturu-tu.
- Y poc á poc
- Y poc á poc
- em trau el suc;
- cócoro-cóc,
- cúcuru-cúc.
- Y el gallet yo
- Y el gallet yo
- li fas així;
- cócoro-co,
- quíquiri-qui.
- Y si tu no vols respondre
cacarechant la gallina,
sapies que vaig de borina,
y qu' estic picant á pondre.
- Pos no m' aliuxes ni estufes,
Maneleta, tros de sol,
per qu' emfaria la col,
en lo cabás y en les chufes.
- Y asó no 't caiga del sac;
que si no 'm vols per lo fic,[1]
de baix cama et plante un tic,
mes pronte que tu dius tac.
- Si agafarte el moño puc
y te descuides un poc,
per mes que cantes el coc,
verás si te pica el cuc.
- Com la cals en l' aigua em bulls
y com el sofre m' ensens,
perque yo no se que tens
en eixos bonicos ulls.
- A cada mirada tendra
que 'm tires fent la meixeta,
em destapes, Manoleta,
el foc mal colgat en sendra.
- Y no m' arrugues les selles
ni me chires el morret
cuant te fasa molt dolset
una seña en les orelles.
- Eres serafí del sel,
y també la meua estrela;
eres bonica, Manela,
y mes dolsa que la mel.
- Eres ramell de fenoll
que encandiles en l' olor,
y del chardí de l' amor
hermós y tendre capoll.
- Eres fina de les fines
qu' entre les mes fines viu:
dels fadrins eres caliu,
y enbecha de les fadrines.
- Eres la mel del meu cor,
y l' encandiles en ella;
la flor de la marabella
y perla engastada en ór.
- Bullme pues tot lo que pugues,
y deixam l' ánima en pau,
que yo seré el teu esclau
si en un cabellet em nugues.
- Si tens sandunga y salero,
yo soc terne, y algo mes;
encara no saps lo qu' es
un amartelat chufero.
- Que si l' orella me bufes,
y les mánegues m' espolses,
borás que hasta per los colses
va chorrantme suc de chufes.
- Soc gran home dalt d' un banc,
y balle mes fi que un fus:
arriba, sal de Jesus:
arruixa y no fases fanc.
- També se yo fer chepetes
y pegar dos cabrioles;
tots diuen que' m pinte apoles
pa repicar castañetes.
- Tampoc res te falsará,
que en sec enchamay m' ofegue;
yo per tot lo mon navegue;
se guañarme un tros de pa.
- T' has de vore farta d' olla;
manduca tindras segura,
que per aixó no s' apura
un chufero en corfa y molla.
- No' m tingues pór, Maneleta,
que soc un gat molt moixét;
tanca be els ulls y arremet:
¿quién dico miedo, palleta?
- Te bullc sinse moure pols,
y em fa el cor tilin-tilí,
te bullc com un chavalí
per que eres del piñol dols.
- Esto es lo c' hay, y está dit,
la cosa es format y tiesa;
pues ya pots bolerme á presa
que non eixiras de uit.
- Un pesó d' orella em pica
de pensar cuant al meu sol
li diré, pren el cresol
y pegam raere, chica.
- Pero guárdat be de nit
si de goig el cór em salta,
perque sino, micha galta
t' arrancaré en un chuplit.
- Diguesme ara si ó no:
vols viure en cabestre o solta?
Soc home de colp y volta;
bullc casarme de pistó.
- Si em dius que no, s' ha acabat;
chire béles, fas el grill;
em nugue al rabo un setrill,
y fuixc corrent mes que un gat.
- Si em dius que sí, viva yo;
fem conte que pollá l' hou;
que mos posen pronte el chou,
tres per una y rebolcó.
-
- Que 'l cor está
- Que 'l cor está
- fentme per tu,
- cácara-cá,
- cúcuru-cu.
- ↑ El chufero tenia un fic en la galta de resultes de una recalcá de péu.