El poema de La rosa als llavis/Mes d'aquest somni

Mes d'aquest somni

Mes d'aquest somni d'Orient
ens despertava el bell matí;
era el llençol trement trement,
la seva carn com de setí.

La lluna encara al firmament
es reflectia al seu coixí
—jo la deixava tot tement
si algú ens vindria a descobrî.

I el nostre bes era tan llarg
com la nit curta, en el seu braç.