Els Segadors (Francesc Alió)

Aquest text tracta sobre una cançó. Per a altres versions, vegeu Els Segadors.

¡Catalunya comtat gran - que t’ha vista rica i plena!
Ara el rei nostre senyor - declarada ens té la guerra;
Lo gran Comte d’Olivar - sempre li burxa l’orella:
“Ara és hora nostre rei, - ara és hora que fem guerra.”
Contra tots los catalans - ja ho veieu quina n’han feta.
Seguiren viles i llocs - fins al lloc de Riudarenes.
N’han cremat un sagrat lloc - que Santa Coloma es deia:
Cremen albes i casulles - i corporals i patenes.
Mataren un sacerdot - mentres que la missa deia.
Mataren un cavaller - a la porta de la iglésia,
Don Lluís de Furrià, - i els àngels li fan gran festa.
Lo pa que no era blanc - deien que era massa negre
lo donaven als cavalls - sols per assolar la terra;
lo vi que no era bo - engegaven les aixetes,
lo tiraven pels carrers - sols per a regar la terra;
A presència dels parents - deshonraven les donzelles:
En donen part al virrei - del mal que aquells soldats feien
“Llicència els he donat jo - molta més se’n poden prendre.”
A vista de tot això - s’és esvalotat la terra.
Entraren a Barcelona - mil persones forasteres;
entren com a segadors - com eren en temps de sega.
De tres guardes que n’hi ha - ja n’han mort a la primera.
En mataren el Virrei - a l’entrant de la galera,
mataren els diputats - i els jutges de l’Audiència:
Anaren a la presó - donen llibertat als presos:
Lo bisbe els va beneir - ab la mà dreta i esquerra:
“Ont és vostre capità - a ont és vostra bandera?”
Varen treure el bon Jesús - tot cobert ab un vel negre.
“Aquí és nostre capità - aquí és nostra bandera;
A les armes, catalans - que ens han declarat la guerra”.

Bon cop de falç,
defensors de la terra,
Bon cop de falç.