La filla del mar - Acte Primer
| Portada | Acte Primer La filla del mar |
Acte Segon |
Al devant lo mar. A la dreta, en primer terme, una casa de pescadors; en segon terme barcas sobre la platja; y en últim terme, avansant sobre'l mar, rocas practicables. A la esquerra, en primer terme, una casa gran ab escala esterior que vagi al primer pis; en segon y últim terme rocas y arbres. Es al matí.
CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, RUFET y MÓLLERA. Devant de la casa de la dreta la Catarina encendrá un fogó de terrissa y courá menjar. Devant de la casa de la esquerra la Lluiseta y la Filomena, assegudas á terra, apedassan una xarxa. Més enrera, cap á la banda dreta, en Rufet y en Móllera fan una barca qu' está enderrerida. Al aixecar lo teló triga á comensar lo diálech, sentintse picar en lo trevall á en Rufet y á en Móllera.
Filomena.
Qué mana?
A que t' endevino en qué pensavas ara? Pensava en el Pere Mártir.
Sí, en el Pere Mártir! Me fa un fástich, si ho sapiguesseu!
Es que sí que 'n fá de fástich. Ab un urch que tragina 'l ximple! Pst! Se pensa que totas las xicotas se trastocan per ell!
Es á dir que vosaltras no 'l voldríau?
Ni á pes d' or.
Ni que se m' agenollés devant.
Com que 's diu qu' ha tornat rich; que son oncle li va donar moltas doblas de cuatre.
Que li heu vist la bossa vos? Sabeu qué ha fet son oncle? Tornarlo á embarcar, perque á l' América feya com aqui, 'l dropo.
El Pere Mártir rich! (Cridant.) Que no ho sents, Móllera?
Ja torneu á parlar del Pere Mártir?
La Catarina, que 's pensa que va portar una fortuna del Montevideyu.
Sí qu' es rich, sí; y bon mosso, y més rumbós que tothom de la costa: ja está dit.
Esplícat. Rufet, esplícat.
Jo no puch sentir que devant meu se l' alabi á n' aquest pocavergonya! (Tornantsen à trevallar.)
Poca vergonya? Y per qué ho dius aixó?
Perque sí, ho sabs?
Perque enganya á las noyas.
Próbaho tot aixó que dius del Pere Mártir, próbaho, home.
Donchs sí qu' ho probaré, sí.
Deixeu dir al Rufet.
Donchs deya que es rich perque no trevalla, y tot el dia estrena corbatas. Y deya qu' es bon mosso y rumbós per... per qu'ho es, y perque totas se 'n enamoran; y si enganya á las xicotas, que diu aquesta, es perqu' ellas se deixan enganyar.
Que 'm vinga ab salamerías á mí, el maco d' andaras!
Y á mí, que de la primera plantofada!...
Be, no se 'n parla més del Pere Mártir. Y au, Rufet, que 's fa tart. (Anant à trevallar.)
Qu' ho digui la Catarina que ja es casada, sino es guapo el Pere Mártir.
Per la seva xicota sí qu' ho deu ser de guapo: per mí... qué vols que t' hi diga?... Jo ja tinch al Gregori.
Y quína ese la seva xicota ara, perque jo ja m' hi he perdut.
Si tornas á parlar del Pere Mártir t' espabilo jo á tu.
Y qué n' has de fer tu de mí?
Que n' haig de fer? Que tens de parlar de mí tot el dia. Ho sents? Que ja ho saps qu' hem de festejar.
Es que ja t' ho he dit que no't vuy ni't voldré, vaja.
Mireu, me desespera aquesta xicota!
Veus? Jo á la Filomena me la estimo tant com tu á la Lluiseta, y no 'm fa res que parli del Pere Mártir: com que sé que no me la té de pendre.
Es clar.
Ni á mi la Lluiseta.
Com que no 'm tens tu. Mireu qu' es tossut l' home!
Y no 'n fassis cas.
Y per qué t' hi ficas tu?
Perque li dona la gana, ximple.
A quí dius ximple?
Déixaho corre.
Es que m' ha dit cosas agraviosas.
Perque t' ho buscas.
Que jo m' ho busco? Malviatje!
Qué li vas á fer á la Filomena?
Donchs t' espabilaré á tu.
Y jo t'esguerraré la fesomia.
Anéusen, lladres!
Móllera!
Rufet!
Que 'm tireu sorra al menjar!
Ves que n' hem de fer del Pere Mártir!
Val més que 'ns entorném á trevallar.
Sembla mentida! Dos companys que sou!...
Jo ja l' hauría acabat aquest estrip de la xarxa.
Oh, y que si á mitjdia no estém llestas ja veurás quins renys.
Y jo que tinch molta feyna! Y no pot trigar la barca!
Y quí son ab la barca?
El meu Gregori, 'l sogre, 'ls dos de cal Romesco, y l' Agata.
Mireu que es prou l' Agata! S' estaria sempre á dintre l' aygua!
Oh, es clar, com que n' es filla. (Acostantse a las xicotas.) Altrament, noyas, quau vulgueu parlar del Pere Mártir, feuho que aquells no ho sentin.
Aixó mateix. Sino que no n'hem de fer res d'aqueix poch senderi.
Es clar que no. Y... qui festeja ara, á qui?
Qui? La Tereseta Blancas.
Qué sabs tu, qué sabs tu! La Tereseta Blancas se 'n ha anat avuy mateix á servir á ciutat.
Voleu dir?
Com qu' ell ja fa dias que l'ha deixada.
El pocavergonya!
Y haventla festejada ell, ves qui s'hi hauria casat ara.
Es que la Tereseta es un cap vert.
Avans de festejarla 'l Pere Mártir, no ho era.
Y la Maria de cal Llorens, que no ho era una bona minyona? Y ves quina paga li ha donat ell!
Es que diuhen que la María...
Jo 'm penso qu'aquellas tornan á parlar del Pere Mártir.
Au, trevalla!
Y tantas n'ha fet que si tinguessim vergonya avuy mateix l'en treuríam del poble, després de donarli un fart de llenya!
Be, be: á quí festeja ara?
Aixó volém saber, aixó.
Jo prou que m'ho penso.
A quí?
A la d'aquí devant. (Tornant à la feyna.)
A la Mariona?
Es clar que vol dir á la Mariona; perque la pobra de la Agata...
Veureu. Ell passa y traspassa; y no hi ha dia que no 's fiqui á la casa ab escusas de que vol comprar un llaut al oncle d'ella.
Vetaquí perque, quan ha baixat la mariona, ell se'n hi ha anat al darrera. Y es clar, la deu haver aconseguida. (Mirant cap á la banda esquerra.)
Cá, dona, cá. La Mariona no pot ser; perque jo he sentit á dir al su oncle que si el Pere Mártir festejava una xicota qu' ell en disposés, més se la estimaría morta. Y com que fa de pare á la Mariona, que li vol deixar tot...
Ves si seria la Agata! Si es boja l'Agata!
Que'n tornan á parlar! (Acostantshi.)
Y que'n parlin!
Veyám que hi diheu vosaltres. A qui festeja el...?
Res, res. Aneu.
Volém saber qué déyau.
Deyam... que...'l que s'enamori de l'Agata encara té de néixer.
Veus?
Aixó déyau?
Sí, aixó: perque l'Agata, com que Deu sab si es cristina, y ni se sab d'ahont ha vingut, ja ho coneix ella mateixa que ningú la voldrá may. Ara la Mariona, com que ha tingut tants embolichs ab altres... La Mariona ja es altra cosa. Veritat, Catarina?
Oh, la Mariona prou.
Bueno, no potser l'Agata, es clar, mes tampoch la Mariona, perque ja us he dit qu'ell...
Ell? Aixó: quí es ell?
Donchs deyam... qu'ell, el Gregori, es á pescar á la barca.
No: que déyau ell y parlávau de l'Agata.
Qu'es tossut aquest Móllera!
Y l'Agata que no es á pescar ab el Gregori?
Es que déyau éll, éll.
Y que tantas cansons! Donchs sí, qué hi ha? Parlavam del Pere Mártir.
Ay, malviatje!
Encara una persona's tornaría muda ab aquest!
Ay, malviatje el mon!...
Calleu, calleu, qu'ara ve el Pere Mártir.
Y ab la Mariona al costat.
Sí, sí, ab la Mariona. Festejan, sí que festejan
Ara ho sabrem. Cada hu al seu lloch y escoltemlos quan passin.
Fem com que no'ls veyem
Vosaltres á la llanxa.
No vuy que se'l miri la LLuiseta.
Aném, aném.
Fem las distretas. Ara, ara.
CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, RUFET, MÓLLERA y MARIONA y PERE MÁRTIR. Vindrán del camí de la esquerra qu'es en segon terme; atravessarán la escena per entre la llanxa que fan en Rufet y en Móllera, y la LLuiseta y Filomena, y desapareixerán per lo primer terne de la dreta, passant per devant de la Catarina. Avans de presentarse á la escena s'ha d'haver sentit la rialla de la Mariona, y després una rialla al plegat de Pere Mártir y ella.
Qu'ets de la broma, noy!
Veurás, diuhen que jo soch com una mena de barca qu'ara se'n va cap á un costat, ara se'n va cap á un altre, ara fa la girada en rodó... Y aixó, mira, no es culpa de la barca, no, sino del timoner.
Veus com tu mateix ho dius, qu'ara vas cap assí, ara vas cap allá...
No, no; es qu'ara la barca es á port, y el cor ja no fa de timoner, que fa d'áncora, Mariona.
Calla, escoltan.
Si? (Als altres.) Bon dia á tothom.
Déixals.
Donchs com te deya: la meva estimació es tan gran com...
Veyám, com es. Veyám.
CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, RUFET y MÓLLERA.
Heu sentit? Festejan.
Sí que festejan.
Tan pocavergonya es ell com ella.
Veus? No la festejará á la Lluiseta, qu'ara té á la Mariona.
Maria Santíssima, ja s'ha fet seva á la Mariona!
Hi va per cuartos l'home. Y ella, la bleda assoleyada, rihent! Ah! (Ab fástich.)
Vaja, que no'n sabeu vosaltres de dir aquestas cosas de... l'áncora y'l timó: y que ho ha fet anar ab una gracia!
Qué dius, qué dius! Igual fa ab totas, que ja ho sé jo.
Donchs á mí m'ha agradat sentirli.
Yu, qu'ara't pendrá la Filomena!
Bé, á tu no t'ho dirá may aixó.
Potser perque jo no ho vuy, ves! A tu si que ni t'ha mirat.
Be, á cap de les duas. Prou, prou.
(Fan cas d'unas cosas aquestas!) Bojotas, més que bojotas. Qué n'heu de fer vosaltres d'aqueix home? Tot el dia ab lo mateix! Ja us ho he dit: á n'ell li clavaria una bona pallissa, y de cap á mar.
Ay, ay! Y per qué us hi enfadeu vos?
Jo? Per... per aquestas.
A mi'm fa un fástich!
Ay sí, sí!
Y m'hi enfado per vosaltres, qu'us fa por aquest ximple.
A nosaltres?
A mí, por?
Tu, Catarina, no l'haurías pas vista á la neboda?
Ara mateix l'hem vista. (Ell va baixant.) Y que á fe de Deu anava ben acompanyada!
Sí, sí, ab el Pere Mártir.
La he fet anar á comprar dos ciris. Com que s'ha de dir missa de l'Agata avuy... Deixéume seure.
Donchs ha passat per aquí, que vindría de cal adroguer y anava á l'iglesia.
Quína missa han de dir?
Oh, aixó es un cop al any; perque tal dia com avuy l'Agata va venir el primer cop al poble d'aquella manera tan estranya. (A Rufet y Móllera) Y vosaltres á trevallar, que d'avuy en quinze la vuy llesta aqueixa barca. Jo ja ho hauría deixat corre aixó de la missa, perque á l'Agata prou faig ab tenirla ab nosaltres; pero'l Baltasanet es tan tossut!...
Pobre sogre! Ell diu que'ls pares de la mariona van prometre á Nostre Senyor que cada any la farían dir la missa.
Pero'ls pares de la Mariona ja son morts.
Vaja, home, vaja, que no es pas tan gran sacrifici. Y si á la Mariona la feu pubilla de podeu fer aixó per la pobreta de l'Agata qu'ells s'estimavan tant.
Quína sort la Mariona, avi Cinquenas!
Ja será rica, ja; més que tothom del poble, encare que te'n enburlis.
No vuy dir per aixó. (Riu Catarina.) Pe'l promés, home, pe'l promés.
Quín promés? (Tots riuhen.) No festeja pas la Mariona. Y'l dia que's vulga casar ja n'hi buscaré un jo del seu bras. De qué riheu?
Escolta, Rufet, no 'n sap res l'avi Cinquenas.
Com Mare de Deu?
Be, de qué parleu are?
Si ell, m' enteneu, ell, al devant de casa vostra ja ha deixat anar l'áncora.
L'áncora? Quina áncora? Ves tu, Catarina, si las entens á n' aquestas.
Si ho sap tothom: que la Mariona y 'l Pere Màrtir festejan.
Que la Mariona festeja al... (Tots fan que si.) Vaja, vaja, gireu full; no m'agradan aquestas bromas.
Mireu'l Cinquenas com fa l'orni!
Jo 'ls casaría tot seguit, y... tothom viuría en pau al poble.
(Tant com en pau...)
Es que no es veritat aixó que 'm diheu.
Es clar que no!
Qu' es cas!
Donchs sí qu' es veritat, sí, que nosaltres ho hem sentit aquí mateix.
Qué heu sentit, veyám, qué?
Amoretas.
Y la manera de dirho ell.
Y el riure d'ella.
Ben clar, ben clar no hem sentit res.
Ah! Ja m'ho pensava.
Donchs ben clar, sí, jo , jo; que ab lo que deyan ja n'hi ha prou. Y que vos... no teniu vergonya si ho consentiu.
Es que això no ho consentiré may: perque ell es un perdut, un jugador.
Sí, y sabent lo qu' es, heu deixat aficionar á la Mariona, donantli entrada á casa vostra.
Me deya que 'm volia comprar un llaut. (Riuhen.)
Sí, perque'm deya qu'are vol trevallar; y fins li he donat preu del llaut.
Donchs, ja'l te'l llaut. Y carrega y tot.
Mírat, avans de consentirho més m'estimaria que la Mariona se'n anés ab sos pares al cel. Ab aquest perdut de platja!
Com que ja hauréu fet tart; perque jo no sé com s'ho fa que las enamora totseguit, y totseguit se'n cansa. (Pero ellas ja son desgraciadas per tota la vida.)
Donchs la Mariona no hi enrahonará més: y si hi enrahona la desheredo y la trech de casa. Y si m'apura faig testament y ho deixo tot al meu germá de Vilardida.
Aixó. Y ja veuréu com ell la planta totseguit.
Sí, xerreu, y mentres vos os esteu aquí, ell per allá abaix la ensoborna.
Donchs no l'ensobornará més; perque are mateix ho acabo. (Tots ho aproban.) (Hont és la Mariona? Ja ho veuréu si ho acabo.)
Ola, Cinquenas. Are mateix he deixat á la Mariona.
Es que la vuy véure jo.
No cal que hi aneu, que ja vindrá desseguida; m'ha dit que la esperés aquí.
(Míreu, jo'm fereixo!)
Veuréu; me la he trobada que sortía de casa vostra...
Es qu'hi venías per la barca á casa.
Y que si me la veneu li mudo'l nom totseguit; y farém un bateig en que tot se vessi, que ja tinch pensat el nom. Li posarém «La hermosa Mariona.» En qu'es bonich? Pintat d'un vermell fí: «La hermosa Mariona.»
Per qué calleu vos?
(Ja veurás jo á n'aquesta arrastrada!) (Volent sortir.)
Alto! Per aquí no's passa. Ni feu aquesta cara tan seria. (Tothom riu dels apuros d'en Cinquenas.)
(Per Sant Jordi i l'aranya!)
Que no ho vuy que'm feu la cara de penas quan vinch de fer una acció bona, vaja!
Tu fer bonas accions?
No més una per això. No ho creyeu vosaltres? Petita s'entén.
Sí que ho creyém, sí.
Y que no será petita, no.
Donchs com la Mariona anava á comprar dos ciris per no sé quina festa de la mossa que teniu á casa, li he dit que al altar no hi posés dos ciris sino una dotzena, de ben revinguts y en nom meu y per lo que jo'm sé.
Y qui'ls paga aqueixos ciris?
Qui'ls té de pagar? Aquesta persona. Y encare aixó no es res, que li he entregat diners pera que sortint de la missa fassi caritat als pobres de per aquí... A tots. Mireu si m'he desdinerat, mireu, té, buyda.
Tu ray qu'ets rich.
Ho era de rich, que ja se m'acaban. Pero jo ray que sempre tinch sort. (A n'en Móllera que se'n emburla.) N'he tingut tota la vida de sort. Volste jugar que si ara surto ab una barca, per mal temps que's giri la torno curullada de peix?
Per que hi escamparás dinamitra.
Pts, dinamitra! Y que si á una carta hi poso una dobleta me'n omplo las butxacas? (A n'en Cinquenas.) Vos que'n teniu tantas, au!
Ves, ves!
Sempre tinch sort, jo.
Sí que'n té, sí!
Perque deus fer trampas.
Trampas, bacó? No n' he fet may cap de trampa, jo. Y 'l que 't dich de la barca y de las cartas t' ho dich de las xicotas.
Vésten. (Ella no se 'n va.)
Me fas riure, vaja.
Créume, aquestas no hi están be aqui.
Pero per qué no us hi cuadreu?
No m'hi cuadro... perque fins me dono vergonya de sentirlo.
De sentirme á mi?
A tu, á tu. Y ara t' ho dich: que no vuy que parlis més ab la neboda; m' entens? No l' aturis; m' entens? Perque si jo sé que l' aturas, per Sant Jordi y l' aranya que 'n faig una. Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/33 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/34 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/35 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/36 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/37 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/38 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/39 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/40 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/41 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/42 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/43 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/44 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/45 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/46 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/47 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/48 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/49 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/50 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/51 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/52 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/53 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/54 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/55 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/56 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/57 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/58 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/59 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/60 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/61 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/62 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/63 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/64 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/65 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/66 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/67 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/68 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/69 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/70 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/71 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/72 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/73 Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/74
