Les joies de noça

Si n' eran tres doncelletas - assentadas en un banc
Totas tres s'enrahonaban - els llurs galants quant vindran.
En respon la mes grandeta: - "el meu ne trigara un any."
En respon la mitxaneta: "el meu no trigara tant."
La petita ix en finestra - ya'n veu veni' el seu galan,
En duya la sella verda - y dos criats al devant.
Las primeras parauletas - "¿marit que trigabau tant?"
Las segonas parauletas - "¿quinas joyas em portau?"
- "Las joyas que yo te'n porto - no sé si t'agradaran.
No son sabatas ni mitxas - ni chapins valencians,
No son fetas d'argenters - ni tampoc de cristians,
Son fetas de rey de moros - que son d'or y diamants;
La soguilla que te'n porto - n'es de perlas y brillants,
L'ha feta reina de moros - que hi ha treballat set anys.
M'han dit que no la portessis - sino tres vegadas l'any.
La una per cinquagesma - y l'altre per S. Joan,
L'altre per Pascua florida - quant els rosers floriran.