Lo gayter del Llobregat (1858) - A M. R. en sos dias

De Viquitexts





A M. R. EN SOS DIAS.






Si es cert que allà en lo cel brilla una estrella
Per cada ser que 'l cor obra á la vida,
Y 'ls ulls al sol,
¡Oh! sia la mes bella
Y rica en raigs la que á tos ulls llum done
Y al cor consol.

Si es cert que 'l Deu del cel formá las rosas
Perque 'l mortal trovás mes dols lo viurer,
Lo afany mes breu,
Sian las mes llustrosas
Y fragants las que naixen baix la planta
De ton blanch peu.

Sian los cants que lo aucellet entona,
Y los sospirs ab que los rius se queixan
Per' tu mes suaus;
Per' tu tranquila l' ona
Ahont se bresse ton lleny jamay reflecte
Mes que cels blaus.

Estels, y flors, y aucells, quant brilla ó canta,
Tot quant llensa armonía, ó llum, ó aroma
Sobre ton cor,
Gom prop de l'ara santa
La copa crema encens, axi hi derramen
Lo dols amor.

¡Oh! que jamay las llágrimas amargas
Cubreixen eixos ulls, tos ulls qu' enveja
Son dels estels!
Jamay las horas llargas
Dels celos ó l' olvit prop teu llurs alas
Pleguen crüels!

¡Oh! que jamay ton ample front entele
Lo vent de adversitat, eix vent que seca
Totas las flors;
Que jamay ton pit gele
La ma del desengany, ma que si 'ls toca
Mata los cors!

Sias felís... Mes ¡ay! si en hora impia
Rodar sentisses per ta hermosa cara
Del dol lo plant;
Si sens eixa agonía
Que, com lo vent la llum, lo goig apaga
En un instant;

Recorda, hermosa, que las flors mes puras
Se apoyan la una ab l' altre al assostarlas
La tempestat,
Y que las criaturas
Podem contra 'ls afany escudejarnos
Ab l' amistat.


Mars de 1846.