Lo gayter del Llobregat (1858) - A la nineta de Port

De Viquitexts





A LA NINETA DE PORT.







E am del mon la bellazor
Domna é la plus prexada.
Raimbaut d’ Orange.-Mon chant....




Perdona, la hermosa nina
A qui per sensible ador',
Com al aucell de alas d' or
Qu' entre la ombrívol alsina
Suspira y plora de amor,

Si á tos cantars carinyosos
Responch cantant esquivesas,
Si tir' dardells verinosos
Al pit que 'm diu sas finesas
Ab versos tan vergonyosos.

Y si sota ton balcó
No vinch de nits á cantar
Dolsos amors ¡ay! perdó,
Pus penas del cor tinch jo
Que sols me deixan plorar.

No cantes, no, amoroseta,
Si sols sabs coplas de amors,
Pus no 'm doná Deu dos cors
Per poder pagar, nineta,
Ta ternura ab nous favors:

Pus no poden, nina, alsarse
Dos llunas en una nit,
Ni en un sol trono sentarse
Dos reys, ni manco abrigarse
Dos amors en un sol pit.

No demanes als jardins
Floretas per' adornarte,
Ni carbuncles, ni rubins,
Ni hermosura als serafins
Pera obligarme á adorarte;

Pus si ma gayta y cabanyas
Vols y la sanch de mas venas;
Si vols que á platjas estranyas
Vage á sospirar mas penas;
Y si vols fins mas entranyas;

Teu es tot, pus ha ubriacat,
Com dols encens, ton candor
A eix pobre gayté' olvidat:
¡Mes ay! no vullas son cor,
Pus lo cor ja 'l te donat.


Octubre de 1839.