Lo gayter del Llobregat (1858) - Cansoneta

De Viquitexts





CANSONETA.







Bona domna, vostre suy on que m' sia
  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
E s' avia trastot lo mon conquis
En tot volgra aguesaets senhoria.
Alegret.—Aissi cum selh....






Dona 'm ton amor, nineta,
La de las mitjas raixadas
Qu' engalana ab sa cinteta
Lo tapí de seda y or,
Y no serán mos cants tristos
Com tarongers sens' verdura,
Com lliris sense blancura
Y com clavells sense olor.

Dona 'm ton amor, y reyna
Serás, nina, de mas cobles,
Y en pergamins, sino nobles,
Richs en lletras d' or brillants,
Alabaré ta hermosura,
Tas espatllas tornejadas
Ahont penjan las arracadas,
Com dos cintas de diamants.

Y en mas cabanyas ayrosas
En las nits de lluna hermosas
Entre l' arpa y ma nineta
Mon amor repartiré:
Pus mes ab tu partiria
Si mes tingués, vida mia;
Pus te dirias tú Almódis
Si 'm digués jo Berenguer.

Pus si coronas envejo,
Si lo gessamí de plata
En ma gorra de escarlata
Desitjo que brille ayrós,
Es pera cenyirte ab ellas
Ton front encés com la rosa;
Perque la flor mes hermosa
Brille en ton pit ruborós.

Y pus res valen del Asia
Los encens mes olorosos,

Ni los joyells mes preciosos,
Ni los palaus encantats,
Quant trist lo cor s'enmustia
Adormit debaix sas alas,
Gom clavell á qui sas galas
Robaren las sequedats:

Y pus son, ó nina, fredas
Las trobas que amor no inspira,
Com los suspirs de una lira
Exposada á tots los vents,
Y pus son tristas mas coplas
Quant no canto amors ab ellas,
Gom una nit sens' estrellas,
Com un altar sens' encens;

Dona m' ton amor, nineta,
La de las mitjas raixadas
Qu' engalana ab sa cinteta
Lo tapí de seda y or,
Y serán mos cants alegres,
Com arbres plens de verdura,
Lliris vestits de blancura,
Pintats clavells richs de olor.


Agost de 1839.