Lo gayter del Llobregat (1858) - La nit de S. Joan
| Sou al capítol «La nit de S. Joan» | |||||
| Lo gayter del Llobregat (1858) | |||||
|
A una cega | A una nineta que me demanava versos | 
| ||
Ja que las campanas
Ab gays saltirons,
Com noyas que jugan
Brincant entre flors,
Saludan alegres
Desde llurs balcons
Ab llenguas de bronse
La posta del sol;
Ja que sas estrellas
Encen lo Senyor,
Joyells qu' engalanan
Lo cel lluminós,
Brillants lluminarias
De son palau d' or,
Enceneu, ninetas,
De Sant Joan los fochs
Perque Deu vos done
Gentils amadors.
Cremau altas pilas
De palla y rostoll,
Y en ample rodona
Del foch al entorn,
Guirlanda de verges
Del Llobregat roig,
Ballau balls ayrosos
Als cants dels moxons,
Dels torts vius y alegres,
Del trist rossinyol,
Que ocults en las ramas
Y alternant á chors
Al bon Deu adoran
Ab himnes de amor.
Ballau, oh ninetas,
De ma gayta al so
Y al so melancólich
Del trist fluviol,
Pus ja lo astre pálit,
Com un escut d' or
Penjat en la tenda
Coberta de dol
De un rey qu' en l' arena
Caygué valerós,
Del blau sostre penja
Del cel ab tristor,
Ratllan las onadas
Ab sos resplandors
De móvils estrellas
Y espurnas de foch.
¿Qué importa que mire
Ab ulls de terror
Saltar vostras sombras
Lo tímit patró,
Rogencas y llargas
Devant dels tions,
Com sombras de bruixas
Entorn dels carbons?
¿Qué importa que os prenguen
De lluny los pastors
Per un aixam de hadas
Qu' en carros de foch,
Venen entre núvols,
A correr pel bosch,
De nit en las horas
En que tot, tot dorm,
La mar en la platja,
La boyra en los monts,
Lo vent entre 'ls árbres,
Lo aucell entre flors,
Y en la herba mullada
Las sombras dels tronchs?
Ballau donchs, ninetas,
Del foch al entorn,
Com cércol de bruixas
Entorn dels carbons;
Pus may mes hermosos
De nits los monts son,
Com quant se dibuixan
Del cel en lo fosch
Ab sa adusta cresta
Y ab son front verdós,
Cenyits d' amples cércols
De flamas y fochs;
De flamas que onejan
Com roigs gamfanons
Dels fochs de un exêrcit
Al trist resplandor;
Dels fochs que las sombras
Dels campanars roigs
Dibuixan estranyas,
Fent mil contorsion,
Sobre 'l fondo negre
Del lluny horisont;
Dels fochs que despertan
Las sombras dels tronchs
Qu' en llit d' herba humida
Dormian tantost.
Ballau donchs, ninetas,
De ma gayta al so
Y al so melancólich
Del trist fluviol,
Pus ja las campanas
Ab gays saltirons,
Com noyas que jugan
Brincant entre flors,
Saludan alegres
Desde llurs balcons,
Ab llenguas de bronse
La posta del sol.
