Lo gayter del Llobregat (1858) - La reyna del torneig
| Sou al capítol «La reyna del torneig» | |||||
| Lo gayter del Llobregat (1858) | |||||
|
Esperansas mal-logradas | A la poesia | 
| ||
Dompna mon cor é mon castel vos re,
E tot cant ai, car es bella é pros.
Pistoleta.
Per la platja serpentina
Del Llobregat una nina
Ab sa mareta camina
Á la Ciutat,
Qu' era de Sant Jordi 'l dia
Y en ella torneig havia
En lo qual bornar devia
Alfons lo gran.
Brillant la cabalcada era
Y de Aragó la bandera
Onejava al vent llaugera
En mans del rey,
Que ab s'armadura daurada
Brillava en la cabalcada,
Com la lluna platejada
Entre 'ls estels.
Ja 'ls elms de plata llustrosos
Y 'ls escuts d'or mes famosos
Saltan brillant en mil trossos
Per la pols,
Per' probar qui en aquell dia
Lo mes valoros seria
Que la reyna elegiria
Dels amors.
Moltas ninas catalanas
Creyan tal vegada ufanas
Ser del torneig soberanas
Aquell jorn,
Mes ahont ve del pla la filla
Tota hermosura se humilla,
om la estrella que mes brilla
Prop del sol.
Moltas llansas s' estellaren;
Molts elms á bocins saltaren;
Molts barons ab sanch regaren
Lo palench;
Mes d' entre ells sols la nineta,
De amagat de sa mareta,
Dava una que altra ulladeta
Al mes valent.
Ja lo torneig se acabava,
Y un rey de armas proclamava
Y Maria coronava
Al vencedor;
Y 'l vencedor á la orella:
«Gracias, li deya, oh ma bella;
«Pus la qu' entre tanta estrella
Es un sol:
«La que un jorn per sa bellesa
«Fou de un torneig principesa,
«Molt be mereix ser comptesa
«En mos castells.»
Y aquell mateix jorn Maria
De sa mare 's despedia
Y ab corona d' or cenyia
Sos cabells.
Y lo eademá del torneig
Del Llobregat per la platja,
Sensa sa filla una mare
Á sa cabanya tornava.
Quant pensava en sa comptesa
Lo goig li arrancava llágrimas,
Mes quant pensava en sa filla
De dol la trista plorava.
Abril de 1840.
