Lo gayter del Llobregat (1858) - Lo Gayter á la Nina del Llobregat

De Viquitexts





LO GAYTÉR Á LA NINA DEL LLOBREGAT.


(En lo album de I. de J.)





A vos la modesta nina,
La del front blanch sonrosat,
La qui en lloch de cabells sedas
Pentinau ab blanca ma;
La qui en las platjas nasquereu
Hont lo argentat Llobregat
Perqu' en éll las ninas juguen
Passa ab las canyas jugant;
Permetau que aquest poeta,
Humil tant com vos sou gran,
Hont altres trobas posaren
Yinga la sua á deixar,
¡Mes ay! no olvidau, senyora,

Qu' esta poch acostumat
A cantar devant de reynas
Y en artessonats palaus,
Y que aixi quant ab vos parle
Li podrá 'l valor faltar
O tremolarli la veu
Pus son cor trémol está.

No mirau, ¡ay! á sas rimas
Ni á son aspre so mirau,
Pero mirau á son cor
Qu' encara que humil es franch.
No porta l' arpa de plata
Ni gorra de grana al cap,
Mes en cambi tampoch crema,
Com altres, encens venals.
Calsa modestas sandálias,
Mes ad eixir de un palau,
No sacud, com ho fan altres
La pols que: allí s' hi ha posat ;
Y ha servit mes de una volta
Son mantell, sí be es de drap,
A las bellas de catifa,
Y á los pobrets de abrigall.

No ho olvidau, ma senyora,
Pus sols aixis disculpat
Queda de parlar ab vos
Qui parla ab tan aspres cants.




TROBA.



Bella es la flor que creix modesta y sola
En lo desert que crema un sol ardent;
Bell en lo estiu es lo vapor que vola,
Com un vel blanch, debaix de un cel de argent;
Bell es lo sol quant naix en l' orient
Tenyint los monts y 'l cel d' or y viola,
Pero á vos mes que al sol ab s' aurëola
Bella os trovan mos ulls, mon cor os sent.

Dols en la nit es del aucell lo cant
Quant en son niu espera á la que adora;
Dols es del bosch al ferse fosch lo plant
Quant passa 'l vent per ell, com veu que plora;
Dolsa es la veu del riu que gemegant
Mitx entre flors ocult passa á tota hora;
Mes vostre cant es sobre tots, senyora,
Enamorat ó trist, dols ó brillant.

Purs en lo hivern son ¡ay! de las rosadas
Los cristallins cramells que cull la flor;
Pura es despres que 'l sol las ha besadas
De las flors dels jardins la fresca olor;

Pur es lo encens que vola hasta al Senyor
Desde lo altar en boyras platejadas,
Y no obstant es, ó nina, mil vegadas
Mes pur y cast de verge vostre cor.




TORNADA.



Flors, y aucellets, y encens bells y olorosos
Sols sombras son del bens que hi ha en lo cel:
Flors y aucellets y encens son purs y hermosos,
Mes vos dels ángels sou la imatge fiel.

Setembre de 1845.