Lo gayter del Llobregat (1858) - Lo Gayter del Llobregat
| Sou al capítol «Lo Gayter del Llobregat» | |||||
| Lo gayter del Llobregat (1858) | |||||
|
Tristesa de una nina | Paraulas de consol | 
| ||
| Versió sonora interpretada per Salomé de Cambra (origen: Dia de la poesia) |
Tot lo joy del mon es nostre,
Domna, s' amduy nos amam.
Compte de Poitiers. — Farai chansoneta.
— ¿Si 't donás la sua corona
Un rey y 'l ceptre de plata,
Y son mantell d' escarlata,
Y son trono enjoyellat,
Pera ser rey deixarias
Tas baladas amorosas,
Ni tas montanyas frondosas,
Ni ton joyós Llobregat?
Si 't prometés un rey moro
Perlas ricas y galanas,
Y son bordell de sultanas,
Y son palau encantat,
¿Darias, Gayter, ta dolsa
Cabanya que 'l vent oreja,
Ton llit d' herbas qu' espurneja
Lo caudalós Llobregat?
Si 't regalás, Gayte', un mágich
Sos castells de núvols blaus,
Y sos follets y palaus
D' estrelletas esmaltats,
¿Olvidarias per ells
Las neus, las boyras, los rius,
Las frescas nits dels estius,
Las ninas del Llobregat?
—No, nineta, pus mes valen
Ma gayta de drap vermell
Y mon capot, que 'l mantell
De un rey, de perlas brodat:
Pus mes que 'ls palaus moruns
Val ma cabanya enramada
Ab las flors que ma estimada
Roba 'l matí al Llobregat.
Y mes que los castells mágichs
De núvols blaus Monseny val
Ab sas rocas de coral,
Y ab son front altiu nevat,
Y las fredas nits de hivern
En que 'ns sorpren lo nou jorn
Referint del foch entorn
Rondallas del Llobregat.
Pus per mes que li donás
Un rey son ceptre de plata,
Y son mantell d' escarlata,
Y son trono enjoyellat,
Fins de ser rey deixaria
Per sas trobas amorosas
Y sas montanyas frondosas
Lo Gayter del Llobregat.
Febrer de 1839.
