Lo gayter del Llobregat (1858) - Lo hivern
| Sou al capítol «Lo hivern» | |||||
| Lo gayter del Llobregat (1858) | |||||
|
Consell fora de temps | Desitg | 
| ||
Aras no altcla ní canta
Rossinhols,
Ni crida l' auriol,
En vergier, ni dina florest,
Ni par la flor groga ni blanca.
Raimbaut d’Oranqe.—Aras no siscla....
Ja ve ja lo hivern , hermosas,
Robant als monts llur verdura,
Y llurs fullas y hermosura
Á las vinyas pampolosas;
Ja ve desfullant las rosas
De llurs galas, y al clavell
De son color, mes vermell
Que aquell ab que la rojor
Pinta, quant parla de amor,
Lo front del tímit donsell.
Als arbres de front altiu
Y de verda cabellera
Que dona en la primavera
Als moxonets sombra y niu,
La corona ab que lo estiu
Cenyí llurs caps de gegant
Los vents se la van robaní
Fulla á fulla y brot á brot,
Y arrossegantla pel llot
Entre 'ls peus del caminant.
Mudas están las montanyas
Desde que la veu del tró
No desperta 'l trist ressó
De las valls en las entranyas;
Tristas están las cabanyas,
Pus ja lo corn bramador
Ha penjat lo cassador,
Ni detras son ramadet
Va ja sonant, alegret,
Son fluviol lo pastor.
Trist es lo hivern quant la neu
Cubreix los monts orgullosos
Que alsan llurs pichs capritxosos
Fins al trono ardent de Deu:
Trista es del torrents la veu
Quant al saltar per llurs llits,
Semblan escarnir de nits
Tant prest los aguts xiulets
De un vol de alegres follels,
Com dels corbs los alarits
Pus si be lo hivern nevadas
Y torrents qu' espantan te,
Per sas fredes nits també
Te balls y fochs y baladas:
Llargas son, sí, las vetlladas,
Ninetas, de la tardor,
Mes en cambi lo Senyor
Derramá en lo cel per ellas,
Mes gran exércit d' estrellas,
Y en la lluna mes claror.
Hermosos son los matins
En que cubreix la gelada,
Com de una pluja argentada,
La herba y las flors dels jardins:
En que los monts diamantins
De gels eterns coronats
Semblan palaus encantats
De cristall y de argent fí,
Fingint archs de Sant Martí
Als raigs del sol mes daurats.
En que dels arbres gegants
Brillan las socas humidas
De blanchs caramells vestidas,
Com de un mantell de diamants:
Y en que als raigs del sol brillants
Lluen las selvas glassadas,
Com las salas encantadas
O las grutas de cristalls
Ahont en capritxosos balls
Passan la vida las fadas.
Per ço, ninetas, si be
Te lo estiu mes flors y aucells,
Lo hivern mes núvols vermells
Y mes estels de argent te;
Per ço es hermosa també
Tant com lo estiu la tardor,
Pus si li negá 'l Senyor
Aucells y flors perfumadas,
Li doná per sas vetlladas
Fochs y coplas, balls y amor.
