Lo gayter del Llobregat (1858) - Romans

De Viquitexts





ROMANS.







Dezirer n' hay qu' anc hom no l' hac major,
Mas so ric pretz mi fai tan d' espaven,
Qu' ieu no l' aus dir mo mal ni ma dolor,
Tan tem de far contra lei failhimen.
Albertet de Sisteron.—Bon chantar.....




— ¿Perqué ploras, trobador,
Lo de la gorra de grana,
Lo de l' arpa de marfil
Ab l' argentada cigala?

Perqué penja sempre al vent,
Qu' entre las cordas de plata
Sembla una verge que plora,
T' arpa endolada en la espatlla?

Abans alegretas coplas
De nit y dia cantavas;
Ara cantas sols de nit
Y tristas trobas sols cantas;

Y quant pujas al castell
Y en la llar del foch t' escalfas,
Rodejat de mos vassalls,
De mos patjes y mas damas,

En lloch de contarns', com antes,
Dolsas, com la mel, baladas
De bruixas qu' en llurs palaus
De diamants y esmeraldas

Tancavan als paladins
Pels qui de amor suspiravan,
Ubriacantlos ab caricias,
Com fiu ab Oger Morgana;

Y de caballers valents
Que ab llurs armas encantadas
Drachs y gegants combatian
Per’ deslliurar á una dama,

Passas las nits pensatiu
Mirant las flamas com ballan,
Y ni 'ns parlas de amoretas
Ni 'ns cantas de amor tonadas.

¿Perquéè ab los aucells te 'n vas
A plorar en la montanya
Y de las ninetas fujas,
Y de tos amichs te amagas?

Jo se qui dos nits atras
Te sorprengué en ta cabanya
Escribint una cansó
Ab lletras d' or y pintadas,

Y que ab plors lo pergamí
Al copiarla mullavas,
Y en lloch de pintarhi flors,
Flamas y cors hi pintavas.

Si ploras perque no tens
Palaus en lloch de cabanyas,
Y perqu' en lloch de la gorra
No pots cenyir elm de plata,

Jo te armaré caballer
Y faré que la cigala
Qu' en t' ayrosa gorra brilla
Brille sobre l' elm posada;

Ab tal que al castell quant pujes
Nos cantes dolsas baladas,
Y no t' distregues, com sols,
Mirant las flamas com ballan;

Y ab tal que no plores, poeta,
Lo de la gorra de grana,
Lo de l' arpa de marfil
Ab l' argentada cigala. »—

Y lo discret trobador
Ab mes sospirs que paraulas,
Baixant lo front vergonyós
Y tímit puntejant l' arpa:

—Si ploro, li respongué,
Y no canto com cantava,
Y ab los aucellets men vas
A queixarme 'n la montanya;

Si ambiciono richs castells,
Y blassons y duras mallas,
Y se men van, sens' volerho,
Los ulls tras un elm de pdata,

Es perque tinch en lo cor
Una fletxa d' or clavada,
Y per sas llagas tant sols
Son las llágrimas dols bálsam:

Es perque la nina que amo,
Gom la lluna als estels, guanya
En hermosura y riquesas
A las sultanas del Assia;

Y que sols de genollons
Deu ser com dea adorada,
Y es profanarla cremar
Encens de amor en sas ara.

Per ço ploro, per ço al veurer
Armaduras mon cor salta,
Y per ço quant vull parlarli
Gaych de primer á sas plantas.—

—Molt noble es lo astre que adoras,
Respongué la hermosa dama
Alsant y dant á besar
Al trobador sa ma blanca:

Molt noble es lo astre que adoras,
Trobador de la cigala,
Lo de l' arpa de marfil,
Lo de la gorra de grana;

Pero no tant que no pugas,
Si es que fins á tu se abaixa,
Mirarla de fit á fit,
Gom al sol en la montanya.

Ama-la axi, trobador,
Gom la has amada fins ara,
Pus si pujan fins al cel
Los cants que 'ls rossinyols cantan,

Be poden fins á una reyna,
Quant mes á una castellana,
Pujar los ays de ton cor
Y los divins tons de t' arpa;

Y estigas cert que per rica
Que sia la nina que amas,
Perque la cante y l' adore
Un' arpa y un cor li faltan.—

Y 's diu que desde aquell jorn
Torná á sas dolsas baladas,
Y á sas historias de bruixas,
Y á ser volgut de las damas
Lo enamorat trobador
De l' argentada cigala.


Desembre de 1840.