Mare de deus, aquelles set spases
De Viquitexts
 |
Aquest text és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar al Viquitexts expandint-lo i millorant la seva qualitat, o citant fonts amb el permís de l'autor. Altres dades: Només disposem d'un fragment. |
Mare de deus, aquelles set spases
Qui traversan votre cor affligit
Dalt en lo cel mostran ser set estelles,
E set raigs cascuna fa en la nit.
E son aytans los mystics canceleros
Que viu Joan en l'isla de Pathmos.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Per cascuna d'aquestas grans ferides
Pots, crestia, pujar un grau nel cels.
Tro que pujan, les stelles passades,
Toques allhi hon es lo gran ver deus.
Per ço pots, hom doloros e mesqui,
Anar al gaug qués lo principal fi.
[edita] Fonts
- Essai sur l'histoire de la littérature catalane, augmentée de la Comedia de la gloria d'amor, de Fra Rocaberti - Poème inédit tiré des Manuscrits de la Bibliothèque impériale, et d'un noveau fragment de la traduction catalane de Dante., par F.-R. Cambouliu. Deuxième Édition. Paris, Durand, Libraire, Rue des Grès, 7. 1858. Pàg. 40.
