Obras del poeta valenciá Ausias March/Lla sò atés d' hon sò volgut fugir

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Là só atés d'on só volgut fugir.

LI.

Lla sò atés d' hon sò volgut fugir
tinchme per pres é no sò empresonat
mes jo veig clar lo cos de mon mal fat
é no 'l he vist ans que en sos mans venir.
Prénmen així com al devinador
de sa greu mort per alguns clars mitjans
prenosticant no fugir de ses mans
ja té per fet tot quant es venidor.

O tu mal fat, mal prenosticador,
te veix així com si fosses present
per tal senyal que no pot ser mintent
puix m' ha plagut lo que fuy 'vorridor,
quant sò vengut al prenosticat punt
vehent, fuy orb; é sabent, ignorant;
no se que fon que 'm tench lo cor tirant
per anar lla hon no volgra ser junt.

Si col senglar que devalla del munt
pels cans petits qui no 'l basten matar
é baixa al plà hon véu Alans estar
vol é no pot tornar del pla en amunt,
ne pren á mi qui, per fugir mal poch,
caych en les mans de dolor sens remey
perpetual sens mudar esta lley
ans creixerá com, en lloch dispost, foch.

No créu lo fat mòlt hom qui es badoch
é mòlt grosser li alonga 'l poder
sobre que vá é que pot en nos fér
lo cos es feu é tot quant d' aquell toch,
mogut é ferm há lo poder per Dèu
tant quant al temps se mostra variat
mes tot per Dèu es aixi ordenat
lo qual no 's móu ne muda l' orde séu.

Lo fat se pren segons l' entendre méu
tot quant es d' hom de fora la rahó
lo foll es séu é sa electió
del savi pren quant á natura déu,
no se lo fat si guarda sols la fí
ó si la fí péls mitjans mirarà,
lla donchs lo fí son esser mudará
si los mitjans pendrán reves camí.

Tornada.
 
Mare de Dèu, hajes mercé de mi
ó fésme ser de tu enamorat,
de les amors que sò passionat
ja conech cert que sò mes que mezquí.