Obras del poeta valenciá Ausias March/Mon bon senyor, puix que parlar en prosa

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Mon bon senyor, puix que parlar en prosa.

 LXXXVI.
 
Mon bon senyor, puix que parlar en prosa
no 'm val ab vos per haver un falcó,
en rims ho dich sens pòr que 'm digáu no
hoc será 'l test mes dúbtem de la glosa.
Mes ¿com será que 'l costum vostre 's mut,
puix feu començ en vos naturalmènt,
é vos apres lo complis moralmènt
perfectionant sa noble habitut?

Tots los delits del cos he ja perdut
é no atench los propis d' esperit,
é no sent mòlt de 'l ánima 'l delit
se mes no sent del de moral virtut.
Tot mon delit resta dols en caçar
perqué 'us suplich dels homens vos millor
que d' un gritant me siáu donador
tal que á vos escaiga lo donar.

Si per ma sort no puch tant acabar
compláure vull ma complexió,
é fèrme tort que 'm lluny tant de rahó
que foll amor jo torne practicar.
Mes no vull ser ociós animal,
no vulla Dèu qu' estiga fret ó moll;
mes am anar en part hon rompa 'l coll,
qu' estar segur, menys de ser be ó mal.

Amor me fon tostemps descominal
per jo amar per bon desig é bell,
dona del mòn no vol cor, ni cervell.
¿Hon será hon, la que no s' troba tal?
Deçá lo Fàr jo no lo trobaré,
en Nápols si es bè serà cercat;
d' un sanct mareix proposit revocat
é d' un gran Rey sa cativada fé.

Aquesta es l' exemple de tot be.
¿Qui será donchs que la puga estimar?
Un Rey valent se jaqueix rahonar,
mes, dona tal, en maravella ve.
Un fenix hom dona semblánt requer
é Déu permet que amor á aquest se juny
é móstras clar portant aquell de lluny
per fér unir dos cors en un voler.
 
E quant son pochs qui d' amor han saber
é quasi tots d' aquell han sentiment
d' un gros desig que han naturalment
los animals qui fan menys saber fér.
¿Mes qui sabrá d' est amor discernir
com te units contraris apetits,
é lo finit volent los infinits
ço que no pot natura consentir?

La carn vol carn, no si pot contradir
son apetit en l' hom pren mólta part
si no es unit ab l' arma tost es fart
d' ells dos units sent hom un terç exir.
Aquell qui sent d' esperit pura amor
per angel pot anar entre les gents,
qui d' arma y cos junts ateny sentiments
com perfet hom sent tota la sabor.

No sent delit ans de haver dolor
qui totalment ama de part del cos,
hom famolent no està en repós
menjant, pert fam, ha prop de fart tristor;
si passa avant mes que del mester há
en fástig ve perque hi recáu excés;
de semblant cas l' amador no 's defes
entre desig é fastig son be vá.

D' amor honest hom no carregará
tant que d' aquest senta l' estrem d' ecxés
massa ó poch contrari no li es
dolrós desig, fastig ne zel sentrá.
Tot lo reves porta lo cos amant
fastig reb tost é gran desig li nóu
l' amor qu' ensemps met cos é arma en jóu
hix d' un poder de tots participant.

 Tornada.
 
Si per grosser sò vist escur parlant
ó per sentir d' amor algun secret
per demostrar com, ne perquè 'n he fet,
si 'm es manat jò passare nadant.

 Seguida.

Dona que vos aneu sovint davant
satisfanent vostres senys é rahó
jo la suplich que 'us suplich del falcó,
é si 'u rara ja 'm veig ab ell caçant.