Obras del poeta valenciá Ausias March/Sobres dolor m' ha tolt l' imaginar

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Sobresdolor m'à tolt l'imaginar.

XXXVIII.

Sobres dolor m' ha tolt l' imaginar,
l' enteniment no 's dol, n' es pot esbatre,
aytant es dol que 'l ha calgut abatre
é mon afany plorant no 's pot mostrar,
no trob remey car ma dolor es tanta
que mon voler en parts no tinch partit
ne 'n sol un lloch íom trobe ahunit
sinó 'n morir é viuré que 's decanta.
 
Si com l' hom flach qui 'l es forçat triar
ab qual de dos homens forts s' ha combatre
no sab pensar ab qual dega debatre,
espaordit sos comptes no sab far.
Ne pren á mi qui lo viure m' espanta
é lo morir me será gran despit;
com viure vull, la mort prench en delit,
com vull morir, la vida tiiích per santa.

Si com aquell qui en veri donant
al mestre séu é quant véu sa dolor
há pietat del mal de sou senyor
é sobre aquell vol esser ajudant,
vos pensament per qui mon seny s' absenta
per los treballs dant li alterament
á son afany donáu acorriment
puix que sos mals per mi ja vostre 'ls senta.

Jo contrafaç Nau en golf perillant
l' arbre perdent é son gobernador
é per contrast de dos vents no discor
los mariners embadalits están,
é cascun d' ells la sua carta tenta
é son discors en llur acordament,
l' un volgra ser prop terra passos cent,
l' altre tan luny com vent pot dar empenta.

Ma voluntad ab que en la mar fuy mes
fallida es é pográ 'm fer ajuda
ja ma rahò de son lloch es caiguda,
mos pensaments contaris 'm han atés,
ja mos desigs no saben elegir
vida ne mort qual es la millor tria
natura en mi usa de maestria
é pren la mort per major dan fugir.

Tornada.

Plena de seny, no 's pot ben soferir
vida y dolor sens pendre algun espay,
lo meu desig se converteix en glay
quant me recort que res vos haje á dir.