Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/46

quan són l'altra part de l'aigua
lo pont se va mig partir.
—Ara sí que serà teva,
gran traidor de pelegrí!
Set anys que té l'he nodrida
del bon pa i del bon vi,
set anys que te l'he vestida
de domas i carmesí,
set anys te l'he mantinguda
sense poder-me'n servir.
Poncelleta te l'emportes,
ai traidor de pelegrí!
Cent escuts costa sa roba
i altres cent costa l rocí,
i altres cent jo te n daria
si la deixessis venir.
Poncelleta te l'emmenes:
encara es verge per mi.
Si ara te l'endús poncella,
no ho fóra demà al matí.—
De l'altra banda de l'aigua
va respondre'l pelegrí:
—Així jo me l'emport verge
com l'arbre sec va a florir—
Per mostrar-ho amb un miracle
un arbre sec va florir
—Ara sí que conec, ara,
que era per tu i no per mi.
No'm reca l'or que s'emporta,
les alhages ni'ls setins,
sinó'l joiell de ma mare
que s'endú penjat al pit.