Aquell vestit bonich que duyes l'últim cop
qu'hem anat al teatre,
¡còm poder sospitar que l'haguessis de dur
sols un'altra vegada!
¡Que l'haguessis de dur rodejada de flors,
immòvil, erta y pàlida,
per empendre el camí vers el país d'ont may
ningú ha tornat encare!...
Aquell vestit bonich que duyes l'últim cop
qu'hem anat al teatre,
¡pobre vestit bonich, pensar que no era més
que ta propia mortalla!
La grotesca y maligna calavera
resseca y descarnada
la del buyt costellam y conques buydes,
la del riure sarcàstich,
que com vil histrió salta y gambeja
tot blandint una dalla;
la insolent y burleta calavera
de les dances macabres,
aqueixa no és la Mort.
La Mort és digna
y és noble y justa y santa;
no riu ni gesticula. Silenciosa
ab sos dits clou uns parpres.
ab son bés clou uns llavis, y detura
