Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/101

—Ja es ella! ija es ella ! s'esclamá tothom, y el Rey es primer de tots.
El Rey va dir á na Catalineta.
—No res, no't mogues, y jo m'en vaig á menar tot s'acompanyament que't correspon com á esposa meua qu'has d'esser, y al punt som aquí. Prepara lo qu'has de preparar.
¡Bon preparar tengué s'atlotona!
Tot d'una qu'el Rey s'en va esser anat, sa Mestra la tornar fermar devall sa pastera.
Enllestí y endiumenjá na Juanota lo millor que va sebre; pero no va esser possible afeytarli sa covota d'ase, perque de sa darrera volta tenia es front ple de crosteres y ses serres eran tant gruxades que no hi hagué cap estisores á la casa que les volguessen tayar.
Lo que feren va esser encambuxarlí un vel ben espés, que li tapava sa cara y casi tot es cos.
Dins una estona se presenta'l Rey ab tot s'acompanyameat, ab tota la Cort.
Sa Mestra pren per sa ma na Juanota, que parexía, ni mes ni pus, un bolich de pedassos, y diu:
—Senyor Rey, valataquí: en voler.
Vengué molt de nou à la Cort y sobre tot á n'el Rey que sa novía anás tan tapada.
—¿De que fretura aquest vel? demanava tothom.
——Ah, deya sa Mestra, fent estabetxos, ¡sabeu qu'es d'empagahidora sa meua fieta! ¡No sería capás de suportar ses mirades de tanta gernació! A l'hora d'ara ja li hauria agafat baticor. ¡Per amor de Deu no parleu de destaparla!