Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/227

llongo y altre llongo. Y com feya tanta via com sa vista, ab cada llongo se tirava á s'entrellum.
Figurauvos si'n devían fer de camí.
Des cap de mitja hora el Rey crida.
—¡Fadeta!
—¡Que mana, mon pare! va dir sa primera salivadeta, y se va esbaltir, y va fer una veu just sa de na Fadeta.
—Ja no s'adormirán may aqueys dimonis! deya el Rey.
Des cap de mitja hora mes, torna cridar.
—¡Fadeta!
—¡Que mana, mon pare! digué sa segona salivadeta, però ja mes petit perque ja estava mitx assecada. Axí meteix va fer una veu just sa de na Fadeta.
—Aquest pich ja no ha cridat tan fort, diu el Rey. ¡A's cap derrer com sa son los comensa á agarrotar!
Des cap de mitja hora torna cridar.
—¡Fadeta!
— Que mana, mon pare! digué sa tercera salivadeta, però petit, ben petit, que casi no la sentian, perque ja s'era assecada casi de tot. Axí, meteix va fer una veu just sa de na Fadeta.
—¡Si que s'adormen aquesta vegada! diu el Rey. ¡Ja no los ne quedan gayre d'alens que fer! Totes les me pagarán ab una vegada! No res, esperem mitja hora mes, y ja dormirán com á tronchs.
Des cap de mitja hora tornà cridar.
—¡Fadeta!