Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/233

—¡Que me dius!
—Lo que sents. ¡Tornahi, depressa!
El Rey gira's cavall, li pega esperonada, y s'animal llongo y altre llongo.
Molt enfora s'eran fets na Fadeta y en Bernadet; però al punt los torna tenir.
Na Fadeta, que cada instant se girava derrera per temerse tot d'una que hi hauria fressa de res, el colombra, y diu:
—Bernadet, ja tornam tenir mon pare demunt. Just un llamp se'n ve.
—A veure ydò, diu ell, com te'n desfás d'aquests trunfos.
—Ja no mes me queda una cosa.
—¿Y encara no l'has feta?
—Es que li costará la vida.
—Y ¿que no la mos costará á noltros, si no li costa á ell?
—Es ver.
—Ydò ¡endevant!
—No res, tu y es cavall fareu lo que jo faré. Per fat y fat, que la mía mare m'ha comanat y un punt mes, que lo que ara diré, que sía veritat: que jo torn una lleona, en Bernadet un tigre y es cavall un onso!
Al acte na Fadeta va esser una lleona, en Bernadet un tigre y es cavall un onso. Feyen por de grossos y de farests, tiravan foch pels uys, treyen unes arpes com á ganxos de romana, y es renou que feyen ab ses dents, hauria arrissats es cabeys á qualsevol.
Arriba'l Rey; sa lleona, es tigre y s'onso s'hi