Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/27

basseta després de d'haverla omplida. Corrim, ves á veure qu'es axò.
En Corim al acte pega llongo, y cap á Xorrigo s'ha dit.
Tanta vía va fer, que, quant hi va esser, sa fia del Rey no mes havía tengut temps de partir y pegar set ó vuyt passes. Desperta en Juanet, ompliren sa carabasseta, y cap a Ciutat tot dos, cametes me valgan.
Sa fia del Rey á un tros curt guanyava a molts, y s'havia figurat que á un tros llarch seria lo mateix. Lo que li sutceí fonch que, si de molt li havia guanyat en Juanet á s'anada, de mes li guanyá á sa venguda.
Quant ell arribava à ses Enramades, ella encara era devers la Soledat.
—Senyor Rey, digué l'homo, aquí no hi ha spiritu tuo: mos hem de casar, y s'ha acabat.
El Rey no sabía per ahont prendre
—Aqueix homo parla be, deya tothom. Lo qu'es seu, donauley.
El Rey, per llevarlose de devant, diu:
—Anem á n'es tresor, y t'en durás tots els doblers que vulgues.
—Tots es que s'en podrá dur aquest, digué, apuntant à n'en Forcim.
—Corrent, s'esclama el Rey, figurantse que'n Juanet ab aquell doblers se donaria per satisfet.
En Forcím agafa un llensol ben gruxat, en fa un sach, hi cus una partida de cordes per que fos mes fort; y ab en Juanet y es demés missatjes, cap á ca'l Rey.