Aquesta pàgina ha estat validada.
y enlloch hi veig masies
ni frescos regadius,
ni les gemades feixes
rublertes de verdura,
ni arbredes ont hi canten
els aucellets jolius.
El tracte dels que'm volten
a dins del cor no arriba;
la parla castellana
em torba y'm confón;
no trobo la franquesa
qu'entre nosaltres priva;
aquêts són altres homes,
axò és un altre món.
Ausent de Catalunya,
en terra forastera,
còm la ditxosa calma
que cerco, puch haver?
Guaytant la volta blava;
que'l cel no té frontera
y a tot arreu s'ens mostra
tan pur y tan serè.
Madrid, 1899
