Pàgina:Aplech de versos (1907).djvu/22

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

les esperances marcides
novells rebrots van trayent.
Ja tot respira alegria;
dintre mí tot refloreix.
El meu cor, plè de tristesa,
son vel de dol ja s'ha tret;
y, com enceses roselles
que balandreja l'oreig,
les més vives fantasies
bogejen en mon cervell.