Pàgina:Aplech de versos (1907).djvu/41

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

vida y dolçura y esperança nostra.
Salve, Maria.
 


Endreça

En lo pregon d'ubaga tenebrosa,
só un rossinyol perdut en l'espessura;
cada capvespre llenço'ls cants a l'ayre,
ningú'ls ascolta.


Ningú del món; que prou qu'a Vós arriben;
humils com són, jo sé que no us desplauen;
deume a fruir, en pack de mes cantúries
vostres aromes.