Pàgina:Aplech de versos (1907).djvu/49

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
45
 

 
Més, si algún dia l'he vist
quan el dia's posa trist,
a l'hora baixa,
he dit qu'era pur incens
eixit del voler immens
a nostra Mare.

Y he vist com bell incenser
ma terra qui, falaguer
perfum exhala,
y arribant al Camaril,
a la Morena gentil
besa les plantes.

Y en ales de l'ideal
trasportat, veig pujâ endalt
boyrina blanca,
qui creix... y creix... y s'estén
y fins taca'l firmament
y'ls cims més aspres.
 
Veig pujar al Montserrat
els vapors del Llobregat
qui abaix laclama;
les aromes de les flors
qu'en varietat de colors
a terra esclaten;