Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/21

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

timent, pera que dure la aplicacio del empleo.
Perdria lo affer la forsa, y la corda la violencia, si lo arch estigues sempre armat, que fins los camps reposan vn any, pera fructificar mes.
La sobrada aplicacio profunda llima, tant com persiciona acaba, inpedint sa activitat la consumacio.
Alcansar eminencia en tot, es impossible, en moltas profecions, raro, en alguna bastant pera la grandesa; pero multiplicar merits à son solio, es amontonar coronas, y señir ab thiara sos timbres.
Desengañe al mes presumit, passar mostra, per las numerosas clases de la naturalesa.
Que astre brilla totas las influencias? que aucell trina totas las melodias? que quadrupedo arma tota la feresa? que peix ostenta totas las escatas? que fruyt lisongea tots los sabors? que flor matisa totas las fragancias? que planta brota totas las virtuts? y que pedra cambia tots los colors: puix si de cada genero apenas se mencionan las especies, qui comprehendra de totas las especies la oposadas qualitats.
Ser individuo, es ser inferior, ser vniversal, es embellirse particular en la substancia, y genero en la qualitat, opinada repugnancia fins en la naturalesa Angelica.
Esta methafisica si dificil de persebir, mes perillosa de praticar; perque al tropesar en vn terme, se despeña en la calumnia de vana loquacitat.
Tots los Narcisos de son discurs se desesperan al desengany, y inseguint al defuanescut Timagoras, se