Aquesta pàgina ha estat revisada.
EMILIA, y luego ENRICH
EMI. | Ja hi torna, pero no l'obriré. Es capás de trucar fins á demá y cridá 'l atenció de don Gervasi. Tindré d'obrir per prudencia. ¡Quina angunia! En fi, qu'ho sápiga tot. |
ENRI. | ¿Qué fas? ¿Encara no estás á punt? 'L ball va á comensar y la tia ve á buscarte desseguida. |
EMI. | No hi aniré pas, Enrich. Es impossible. |
ENRI. | ¿Qué dius are? |
EMI. | Escolta, y dispensa 'l disgut que tal vegada puch causarte. Don Gervasi, mes que tutor per mi ha sigut un pare; tu ja ho saps. |
ENRI. | Per ço mateix... |
EMI. | ¿Qui deu ser? |
ENRI. | De segú que's la tia. |
EMI. | Millor. Per lo que t'anava á dir, més m'estimo qu' ella hi sigui.
(Obra la porta y desde dins fa unaesclamació de sorpresa
¡Ah! (S'adelanta precipitadament á la escena després d'haber tornat á tancar).
|
ENRI. | ¿Que tens? |
EMI. | ¡Quin susto! Ay, no se qui es. |