Pàgina:Cántichs.djvu/133

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


Vestides de dol
caurán les estrelles,
desfentse com elles
la lluna y lo sol;
la terra 's disol,
la mar trenca 'l fre:
¡Pecador, tremola,
que 'l gran Jutge ve!
 
Quatre rius de foch
del cel baixarán,
y tot ho fondrán
sens deixar ré en lloch.
Si amo á Dèu tan poch
¿llavors hont serè?
¡Pecador, tremola,
que 'l gran Jutge ve!

¡Pels mals quín suplici,
quan lo Dèu dels forts
dirá: Alsauvos, morts;
veniu á judici!
Jo enfangat al vici,
¿qué li respondré?
¡Pecador, tremola,
que 'l gran Jutge ve!

Cendra, pols y ossos
s' aixecan units,
y ab sos esperits
reviuen los cossos;