Pàgina:Cántichs.djvu/154

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Quant l' ánima plora
la gracia hi floreix;
qui al mon may pateix
lo cel may anyora.
D' amor es penyora
sufrir per l' Amat,
Que 's fassa, Senyor,
vostra voluntat.

Si en llit d' agonía
Jesucrist me vol,
m' hi dona 'l consol
de sa companyía:
¡felís malaltía
si 'l cel m' ha guanyat!
Que 's fassa, Senyor,
vostra voluntat.

Si á beure 'm convida
son càlzer amarch,
cap torment es llarch
en tan curta vida.
Petit feix s' olvida
portantlo de grat.
Que 's fassa, Senyor,
vostra voluntat.

Ben poch castigau
á aquell que us ha ofés;
castigaume més,
peró perdonau: