Aquesta pàgina ha estat revisada.
ab monagals y monestir
d'una petjada
xafant lo niu y la niuhada,
Davant Planés
en l'ampla conca de Barrés
un llach hi havía
del astre rey mirall de día,
mirall florit
de les estrelles á la nit
y de la lluna.
Prou se'n recorda la Llacuna,
poble gentil,
que en una roca seya humil,
del llach á vora,
com adormida pescadora
que l'endemá
sens peix ni aygua's trobará.
La goja, encesa,
diu: «Del ayguat vull ser jo presa,
ò aquesta nit
tindrán l'estany per cobre-llit
claustre y capelles,
y'l rusch, la mel y les abelles,
al despertar,
rodolarán cap á la mar.»
Diu y lo guía,
á la derrera llum del día,
fins á la vall
ahont la Tet, com un cavall
en sa carrera,
