Pàgina:Canigó (1901).djvu/139

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

un monestir feunos ahont
de nit y día
fem al Arcángel companyía.»


L'Emperador,
mentres aixuga lo seu plor,
aixís contesta:
«Sirvents de Deu, de gran tempesta
sa má vos trau,
al enfonzarse vostra nau.
Claustre y capella
demá tindrèu en la planella
d'envers Cuxá,
ja que, aturantshi, la triá
per son estatge
la d' Exalada hermosa imatge
de Sant Miquel.
Ell encamine desde'l cel
la meva armada
com un aucell sa novellada.»


Lo monestir
no trigá á náixer y á florir,
com olivera
del riu Litron en la ribera.
Cel de Cuxá,
¿de quánta estrella t'enjoyá
l'abat Garí,
ab Pere Urséolo, Marí
lo gran asceta