Pàgina:Canigó (1901).djvu/157

y's refrigera son cruel martiri
veyent l'ángel soliu del cementiri
ab una ala covarlos á tots dos.


Sovint á l'aspra y mortuoria celda
arriba'l crit selvatge de Griselda,
que, boja, va cridant:—Gentil, Gentil!—
y, estesa al vent sa cabellera rossa,
ab sa nevada má truca á sa fossa,
hont altra flor no hi portará l'abril.


Sens esperar, á voltes, la resposta,
se rebat á més córrer per la costa
y á crits lo comte-monjo desvetllant:
—¿Sota quín arbre dorm aquell que anyoro?
bon monjo,—diuli,—no estranyeu si ploro;
¡ay! fa tants díes que l'estich cercant!—


Ressegueix entretant cenobi y temple
Oliva, no hi há res que no contemple;
funda en Ripoll un altre monestir,
y estudía per ell eixos brancatges
de pedra, eixes motllures y fullatges
que mourían los besos del sefir.


Allí ab lo pensament tot ho transporta,
desde'l pom del panell als banchs de l'horta,
y trasmuda, combina y afegeix,