Pàgina:Canigó (1901).djvu/29
l'altra sos llabis de clavell desclosos
hont lo somrís placèvol may se fon;
eixa'l cabell de seda que rosseja
com la claror primera del matí,
s'escampa, 's rutlla, s'esbadía, oneja,
riu que trena ses ones ab or fi.
Ab má atrevida una li trau l'espasa
y en ella's mira com en clar espill,
com nin que juga ab una ardenta brasa,
sos tendres dits posant en greu perill.
Mes ja tallant les herbes que'l sostenen
y testes sostenintles per llur peu,
al cavaller totes plegades prenen,
signántlosho rihenta Flordeneu.
De violers y molses en llitera
ab silenci lo duhen al estany
hont friçosa una góndola l'espera,
com lo cisne de gebre dins son bany.
Així en son breç de vímets y ridorta,
sens adonársen son angèlich nin,
una amorosa mare lo transporta
en plácit sòn mentres está dormint.
