de tots ab les escumes lo Rosselló s'arrosa;
aixís sos raigs escampa l'estrella més hermosa
per los jardins del cel.
Apar una almorratxa descomunal que vessa
per sos cinch brochs de vidre cinch rius d'aygues d'olors;
la aixeca entre eixes cimes Pirene gegantessa
com quant, dintre la plaça, dançant la pabordessa
arruixa'ls balladors.
Gegant ample d'espatlles, al torb y a la tempesta
y als núvols deixa ferhi cada hivernada aplech;
ramades té que viuhen de romaní y ginesta
en cada arruga esteses de sa rumbosa vesta,
y un poble en cada plech.
Allá d'allá Colliure, del Pirineu derrera,
se ven rojench è informe sortir lo sol naixent,
com far que ab braç de ferro sosté la cordillera,
y al náixer ja ab sa rossa y estesa cabellera
s'abriga'l firmament.
De son breçol d'escumes quant s'alça cada día,
son raig primer corona lo rey del Rosselló;
de jorn tot l'enmantella de llum y pedrería,
y al pòndres en Maranges encara un bes envía
al front del Canigó.
Pàgina:Canigó (1901).djvu/72
Aquesta pàgina ha estat revisada.
