Pàgina:Canigó (1901).djvu/76

Mes eix es meu, cap reyna del món té millor trono;
á cap fins les boyrades humils besan lo peu;
y aixó y mon cor y vida y esdevenir te dono;
ací, al nivell dels astres, de gloria te corono,
més alt sols está Deu.


Oh! mira mes companyes com á enjoyarte volan
en carros de boyrina de polsaguera d'or;
algunes per lliseres de neu y herba roçolan
fins que, de joyes plena sa falda, s'enarbolan
parlant de nostre amor.


A aixams així á trench d'alba les áurees abelles
murmurioses volan vers l'ametller florit.
Oh! mírales còm pujan, qué cándides y belles!
no son més aixerides al vespre les estrelles
quant pujan al zenit.—



MONTANYES REGALADES

una goja volant

Jo veig una rosa vera,
una rosa y un clavell,
ditxosa la primavera
que pot férsen un ramell.
Llur test d'or es la montanya,
quín gerro tan grandiós!